Integració sensorial

Quan parlem d’integració sensorial ens referim al procés de registrar la informació, processar-la en l’àmbit neurològic i generar una resposta adaptada. Aquest processament sensorial consisteix a registrar, modular i discriminar correctament la informació sensorial que rebem de l’entorn.

L’enfocament d’integració sensorial no només té en compte la informació que processem amb els 5 sentits (tacte, gust, vista, oïda i olfacte), sinó que considera important el correcte processament sensorial que reben els tres sistemes sensorials bàsics: 

• El sistema vestibular: sistema sensorial encarregat de processar la informació sensorial relacionada amb el moviment.
• El sistema propioceptiu: sistema que ens permet conèixer la posició del nostre cos en cada moment.
• La interocepció, percepció interna del nostre cos, de les seves funcions fisiològiques i de la capacitat per detectar senyals i sensacions internes (Paula, 2018), per exemple, la reacció de moviment que fem quan ens pica un mosquit, la reacció d’apartar la mà quan ens cremem, saber que haig d’anar al lavabo a fer pipí o fins i tot entendre la sensació de gana o d’estar ple.

• Desordre de modulació sensorial

Quan la persona té dificultats en aquests processos, de manera general presenten hipersensibilitat (molt sensibles), és a dir, poden percebre els estímuls de forma exagerada o bé, hiposensibilitat (necessiten gran quantitat d’estímuls per reaccionar o es mostren buscadors de sensacions).

En les persones que mostren una hiperresposta, aquesta es produeix perquè els arriba massa informació sensorial i responen per sobre del que s’esperava per a l’activitat que realitzen. En la literatura d’integració sensorial s’ha utilitzat el terme de “defensa sensorial” (Knickerbocker, 1981; Wilbarger and Wilbarger, 1991), defensa tàctil, visual, auditiva, por al moviment, conegut com “inseguretat gravitacional” (Ayres, 1979). També apareixen problemes de comportament: són nens, nenes, joves, persones adultes porugues, que eviten determinades situacions.

En les persones que mostren una hiporesposta, la causa principal és que tenen un registre limitat de sensacions i aquí podem observar dos tipus de respostes: persones passives, pel seu pobre registre sensorial, o persones molt mogudes que fan una recerca exagerada de sensacions.

• Desordre de discriminació sensorial

Aquest desordre afecta a la praxi i al control motor, per exemple: les persones no calibren la força necessària per a l’activitat que han de realitzar, no noten si tenen la cara o les mans brutes, sembla que no senten bé i pregunten amb freqüència “¿què?”, etc.

La Doctora Ayres va definir “praxi” com l’habilitat per conceptualitzar (ideació), planificar (planificació) i executar actes motors (execució) no habituals (Ayres, 1979). La dispràxia és un desordre motor de base sensorial per una baixa discriminació tàctil-propioceptiva. Per tant, la forma en què processem la informació sensorial afecta de manera directa a les nostres habilitats d’ideació, planificació motora i execució.

• Infants que han passat per un procés d’adopció i han tingut una interrupció sensorial o falta d’estimulació en els primers mesos de vida.
• Persones amb dèficits visuals, on hi ha dificultats en la modulació sensorial degut a la falta d’experiències sensorials del seu entorn.
• Infants prematurs d’alt risc que han nascut amb una immaduresa neurològica significativa i no aconsegueixen assimilar de forma correcta la informació sensorial del seu entorn.
• Persones amb una alteració generalitzada del desenvolupament o genètica, per exemple és un dels possibles símptomes que presenten els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme. La literatura actual suggereix una prevalença significativament elevada que es situa al voltant del 69% i el 80% (Costa i Lampreia, 2012). 
• Persones amb Síndrome de Down, Síndrome X Fràgil i TDAH.
• Persones amb una alteració neurològica on no hi ha un correcte funcionament cerebral degut a una lesió com paràlisis cerebral o dany cerebral.

Si la informació sensorial no es registra de manera adequada i no hi ha una correcta modulació de la mateixa, pot causar dificultats en la participació de les àrees ocupacionals de la persona, com per exemple: higiene, vestit, alimentació, joc, etcètera. Aquestes dificultats esdevenen problemes d’aprenentatge, alteracions de conducta, inseguretat, dificultats emocionals, dificultats d’atenció i concentració, dificultats en el desenvolupament i l’autonomia i pobre consciència corporal, entre d’altres

A continuació s’ofereix un llistat d’alguns dels motius de consulta que refereixen les famílies quan sol·liciten una valoració per part d’un terapeuta ocupacional i que estan relacionats amb una disfunció en la integració sensorial.

El meu fill o filla…

• No és capaç de prestar atenció a l’escola, sembla distret/a.
• Té moltes dificultats amb la motricitat fina, sembla no tenir força a les mans.
• Ens preocupa el llenguatge, sap el que vol, però no ens ho demana verbalment.
• Té moltes enrabiades sobretot a l’hora de menjar, no menja gairebé res.
• S’espanta de qualsevol soroll inesperat.
• Sembla no tenir consciència del perill, no fa cas al carrer.
• Sembla maldestre, sembla tenir el cos tou i vol anar sempre per terra.
• No tolera el moment de tallar cabells i tallar ungles, ho viu com una agressió. També reacciona quan s’embruta.
• No para quiet/a, s’enfila pels mobles i sembla necessitar el moviment constant.
• No li agrada anar al parc ni cap activitat que impliqui separar els peus de terra.

L’enfocament d’integració sensorial se centra principalment a treballar a partir dels tres sistemes sensorials bàsics: vestibular, propioceptiu i tàctil. Encara que també es té en compte la informació visual i auditiva.

La intervenció varia segons els tipus de desordre en el processament sensorial i de les característiques de la persona (com l’edat, l’entorn, o altres dificultats que puguin interferir en la participació en les àrees ocupacionals de la persona).

S’ofereixen activitats a l’infant, jove o persona adulta amb la finalitat de generar el desenvolupament de noves habilitats que afavoriran el seu dia a dia. El servei el realitza una terapeuta ocupacional especialitzada en integració sensorial.

La sala d’integració sensorial compta amb material específic com: equips sostinguts (hamaques, gronxadors, etc.), coixins gegants amb vibració, espatllera, piscina de boles, pilotes grans de teràpia, baldufa vestibular, tub de bombolles multisensorial, fibres òptiques de llum, material de diferents textures, material per fer un circuit.

Una vegada identificades les dificultats de processament sensorial de la persona, la terapeuta ocupacional estableix un pla de tractament, amb objectius específics, per tal de guiar i facilitar les entrades sensorials adequades i generar una resposta adaptada. Per a que  una sessió sigui efectiva sempre es tenen en compte les habilitats, motivacions i dificultats de la persona, així com les seves necessitats i les de la seva família.

La teràpia sempre és individualitzada, amb una preparació prèvia de les activitats en funció del seu pla de treball.

• Millora l’atenció.
• Millora la comunicació social.
• Permet rebre els estímuls necessaris per afavorir l’autoregulació.
• Promou l’adquisició d’un equilibri sensorial.
• Promou la participació en les activitats de la vida diària de la persona.
• Millora l’autonomia.
• Dota d’estratègies d’autoregulació a la persona.
• Ajuda a comprendre la seva conducta davant situacions concretes i així poder anticipar-nos a facilitar-li benestar.
• … però sobretot, millora la qualitat de vida de la persona i les seves famílies.

Si desitges més informació sobre aquest servei escriu-nos a: integració[email protected]
o trucar-nos per telèfon: 931 808 926.

Aquests són els serveis que oferim a la Fundació Junts Autisme per
acompanyar i donar suport a les persones amb autisme i les seves famílies.