Preguntes freqüents

Preguntes freqüents

Què és el TEA?

TEA són les sigles de Trastorn de l’Espectre Autista. El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament. Parlem d’espectre, perquè hi ha una gran diversitat d’alteracions però que engloba una simptomatologia comú: dificultats en la comunicació social i patrons de conducta repetitiva, estereotipada i/o inflexibilitat, aquests símptomes varien en funció de cadascú. Poden presentar altres condicions associades com la discapacitat intel·lectual, problemes de salut i/o trastorns del llenguatge.

Com poden evolucionar els símptomes de l’autisme?

Els símptomes són les senyals o indicis que percebem en el comportament de la persona amb autisme. L’evolució d’aquestes particularitats dependrà d’una sèrie de factors. Per exemple, l’evidència ens mostra que és important una detecció, diagnòstic i intervenció primerenca.
A partir d’aquí, cada persona amb autisme és diferent, per tant la seva evolució serà diferent. Tot i així, és important que els diferents entorns de la persona amb TEA estiguin coordinats per a poder donar-li els suports necessaris per a una bona qualitat de vida.

Quan pot començar l’autisme?

La persona amb autisme neix amb autisme i es presenta al llarg de tota la vida. Les primeres manifestacions poden ser perceptibles entre els 12 i 18 mesos de vida d’un infant.

Quines són les causes de l’autisme?

L’autisme es considera una condició d’origen biològic. Fins ara coneixem que existeixen més de 100 gens diferents implicats en el TEA. El risc de tenir un altre fill o filla amb TEA està entorn del 20%, entre 10 i 20 vegades més que en la població general. Aquesta probabilitat augmenta més si hi ha un germà amb TEA (fins al 50%). En el cas de bessons, les probabilitats són d’entre un 60% i un 90%. Tot i així, els factors ambientals poden contribuir en el desenvolupament (com ara l’edat avançada dels pares en el moment de la concepció, prematuritat extrema amb molt baix pes al néixer, etc.) i en l’evolució del trastorn.

Com es pot identificar l’autisme?

Malauradament, no hi ha proves mèdiques específiques. Així que és necessari realitzar-ho a través de proves que es basen en l’observació i valoració de conducta per al diagnòstic del trastorn, com ara l’ADOS-2 i l’ADI-R. Existeixen també eines de detecció com M-CHAT-R.

Què és necessari per diagnosticar l’autisme?

És fonamental que, en detectar els primers símptomes, es realitzi un diagnòstic amb professionals especialitzats i eines adients. En aquest procés, es fa una anàlisi completa que inclou:
  1. Història clínica dels familiars
  2. Diagnòstic específic de l’infant o adult
  3. Devolució: orientació de les intervencions més adients segons el perfil de fortaleses i dificultats individuals i segons les necessitats.

Hi ha medicaments per l'autisme?

No hi ha medicaments específics per a eliminar o reduir la simptomatologia de l’autisme. Tot i això, els professionals de la salut sovint usen medicaments per tractar una conducta específica, com ara reduir les lesions per l’autoagressió o bé per altres trastorns associats. Minimitzar un símptoma perquè deixi de ser un problema permet a una persona amb autisme concentrar-se en altres coses, com l’aprenentatge i la comunicació. Els estudis demostren que els medicaments són més efectius quan es combinen amb teràpies conductuals.

L’autisme és hereditari?

Hi ha factors genètics dins l’autisme, cosa que explica per exemple que hi hagi més probabilitat de tenir un segon fill o filla amb autisme si el primer presenta aquesta condició. Així doncs, tot i que no s’ha trobat una causa genètica directa sí que es sap que tenir familiars amb TEA n’augmenta la probabilitat, cosa que implica factors hereditaris.

Com es pot tractar l’autisme?

No hi ha un tractament específic. Hi ha diferents tècniques psicoeducatives, comprovades científicament, que ajuden a la persona amb autisme en el seu dia a dia. Gràcies a aquestes tècniques i suports humans, la persona amb autisme pren consciència del seu entorn, pot estructurar-se el seu dia, pot expressar-se i pot desenvolupar-se en el món educatiu i laboral. Cal tenir en compte que cada persona amb autisme és diferent i, per tant, la intervenció haurà de ser personalitzada, específica i especialitzada en autisme. Cal fugir de les falses promeses que ofereixen algunes pseudociències sobre l’existència de fàrmacs o substàncies que “guareixen” l’autisme. Si bé és veritat que hi ha fàrmacs que ajuden a regular algunes comorbiditats associades a l’autisme i que poden fer que la persona amb autisme estigui millor, l’autisme no es guareix i, per tant, no hi ha CAP tractament farmacològic que ho faci.

Quantes persones tenen autisme i/o altres trastorns de l’espectre TEA?

Segons diversos estudis sabem que el trastorn de l’espectre autista es presenta en 1 de cada 100 naixements. Un estudi de prevalença de Catalunya ens informa que 1 de cada 81 naixements presenta autisme, el qual augmenta la prevalença en edats infantils.

Com pensen i senten les persones amb autisme?

Explicació en primera persona:

“Per la meva manera de comunicar-me, no comprenc les normes socials. Però, si sóc socialment incorrecte, no és amb mala intenció. Per tant, és millor que em diguis com aniria bé que fes les coses, que no pas que me les prohibeixis o m’aturis. Em costa entendre les mentides, les bromes, la doble intenció, o la violència gratuïta. Procura fer servir un llenguatge senzill, sense simbolismes. Accepto a la gent tal com és, encara que siguin diferents que jo, sense intentar canviar res. Perquè, en sentir que no se m’entén, em frustro amb facilitat. Imagina’t que no entenguessis moltes coses que passen al teu voltant. No t’enfadaries com jo? Procura identificar què desencadena el meu nerviosisme, que a mi no em fa sentir bé. M’agrada estar amb altres persones, encara que els sembli que actuo de manera estranya. No m’agrada estar sol. Com a totes les persones, m’agrada tenir companyia. Hi ha coses concretes que m’agraden molt, i no pararia de fer-les mai. Solen ser coses diferents de les que agraden a altres persones amb autisme. Estimo la meva família i els meus amics.”

Les persones amb autisme poden treballar i ser independents?

Depèn de cada persona. Un dels objectius de la nostra fundació és ajudar a les persones amb autisme a que adquireixen les màximes capacitats per poder ser autònoms, però com que això en molts casos no és possible, necessitaran altres que els ajudin. La inclusió de les persones amb autisme (en la vida laboral, personal, familiar…) implica potenciar allò que són capaços de fer i ajudar-los en aquelles coses en què necessiten ajuda.

Com pots ajudar a una persona amb autisme?

Caldria que tots ens posessim al lloc de la persona que tenim davant, això facilitarà les coses. Empatitzar (en què pot sentir o en com pot comprendre el seu entorn) provocarà un entorn “autism friendly”. Aquest fet ajudarà a reduir l’estrès ambiental, a comprendre millor el seu entorn i a facilitar la comunicació.

L’autisme te cura?

No. No és una malaltia, és una condició i per tant, no “es cura”.

¿QUIERES RECIBIR
NUESTRO NEWSLETTER?

Mantente siempre informado de todas las novedades.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad