L’Àlex deixa la mànega de la mousse de xocolata a un cantó del pastís que està fent, mira a la seva tira de seqüenciació quin es el següent pas a seguir i col·loca la part de dalt del pastís. Tot seguit, retira la imatge de la part de dalt del pastís de la tira de seqüenciació i mira què li toca ara. Veu que ha d’agafar la pala i omplir la part de dalt del pastís amb la xocolata desfeta. Ho fa. Un cop acaba, retira la imatge i veu que li toca posar les decoracions al pastís. Una a una, i amb molt de compte, l’Àlex va ordenant les pastilletes de trufa blanca i negra que engalanaran el pastís d’en Quim, un veí d’Arenys de Mar.

Àlex

L’Àlex és un dels nois que, juntament amb en Joel i en Sumeet participen en el programa de transició a la vida adulta de la Fundació Junts Autisme, el Projecte EVI (Espai de Vida Independent). Té 22 anys, autisme i fa servir un sistema alternatiu i augmentatiu per comunicar-se perquè verbalment i escrita li costa molt. Necessita suport constant per a dur a terme certes activitats del dia dia però n’hi ha d’altres que, poc a poc i amb suports, ja ha anat aprenent.

A l’Àlex li encanta anar a l’Obrador a arenys de Munt i fer pastissos; també li agrada muntar la Terrassa del Restaurant Blaudemar a Arenys de Mar i gaudia molt també fent totes les tasques pre-laborals al Restaurant Can Parpers (que, malauradament, va haver de tancar per la pandèmia).

L’Àlex fa la seva feina a l’obrador i al restaurant un cop a la setmana: és una feina que s’ha adaptat a les seves necessitats, que se li ha explicat, mostrat i ensenyat de manera que ell ho pugui entendre i anar assimilant i aprenent. I la fa molt bé!

Al principi de treballar a la pastisseria, estava tot pautat, tot seqüenciat, fins i tot els moviments. Poc a poc, aquestes ajudes s’han anat retirant i cada cop és més autònom. Costa diferenciar quins pastissos han fet ell i els seus companys de la resta d’oferta de dolços. És impossible saber quines taules ha parat l’Àlex i quines no.

La inclusió laboral de les persones amb autisme

Segons dades d’Autismo Europa entre el 76 i el 90% de les persones adultes amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) no té feina i no desenvolupa cap activitat productiva o laboral: això els converteix amb el col·lectiu amb discapacitat amb la taxa més alta d’atur.

L’Àlex i totes les persones amb autisme (tinguin un el grau de discapacitat reconeguda que tinguin) tenen dret a una feina digna i útil. També hi ha llocs on es fan tallers interessantíssims en els quals els productes es venen i serveixen per autofinançar el projecte. Tampoc volem això a Junts Autisme: volem que els joves treballin en empreses i establiments del seu entorn, de la seva comunitat, perquè només així parlem d’inclusió real.

El canvi en la societat

Aquesta participació, a més, genera tota una sèrie de canvis i reaccions en l’entorn que, al nostre entendre, el milloren: al principi els nois de l’EVI només feien pastissos a l’Obrador però al veure com treballaven i compartir temps i espai amb ells, les treballadores i treballadors de la pastisseria van anar proposant que fessin més coses: trufes, mones, crêpes, altres pastissos…i ara els tenim preparant Sares pel dia de la mare!

Al Restaurant Blaudemar el fet de conèixer-los va fer que el chef i la chef es posessin en contacte amb l’entitat perquè volien fer alguna cosa més. No en tenien prou. Volien ajudar més. Així que vam dissenyar un taller de cuina pel grup d’adolescents i ara n’estem planejant un altre.

És d’això del que parlem

Del fet de canviar les dinàmiques i la percepció de la diversitat mitjançant la participació i normalització d’aquesta diversitat en les nostres vides. De canviar els ideals i els estímuls que mouen la nostra societat. La productivitat, els objectius, els resultats, els beneficis econòmics… són importants, sí (i més en temps de crisi com els que vivim), però no ho són tot. Perquè de les crisi se’n surt amb iniciatives inclusives, solidàries i col·laboratives: una economia de valors. On el canvi social neixi de la voluntat de crear una societat no més pròspera, sinó més humana.

La riquesa de la diversitat

Fins ara en l’àmbit laboral només s’han posat de manifest totes les mancances de les persones amb diversitat funcional. La diferència en els tempos, en la comunicació, en la comprensió, en la percepció, en la participació, en la relació no és una limitació, sinó una possibilitat de millorar i fer créixer la dimensió de la nostra societat.

Totes les persones del món tenim capacitat per treballar, tot i que tenim característiques diferents, per tant, hem de poder treballar perquè això augmenta el nostre benestar i dignifica el nostre temps temps, a part de descongestionar la dotació pública gràcies a l’obtenció d’un sou per part del sector privat.

Cal que en comptes de segregar i apartar els col·lectius vulnerables els acompanyem i els oferim oportunitats i suports. Perquè hi són. I no ho hem de fer per pena, ans al contrari: ho hem de fer per respecte. I perquè és el seu dret. Perquè en matèria de drets, cap diversitat ha de marcar la diferència.