Compromisos

L’objectiu principal de la Fundació per assolir la seva missió és aconseguir la plena inclusió de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, dins de la comunitat durant tot el seu cicle vital.

Per assolir aquest objectiu hem desenvolupat un model integral i transversal d’atenció a les persones amb TEA i a les seves famílies. Aquest model integral i transversal garanteix l’atenció al llarg de tot el cicle vital de la persona. El desenvolupament d’aquest model d’atenció sorgeix com a alternativa als models actuals i emfatitza la necessitat d’empoderar a tots els agents implicats, especialment a les persones que formen part del nucli familiar.

Aquest model integral contribueix a “La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat” (CDPD ONU), especialment l’article 19 estableix i defensa el “Dret a viure de manera independent i a ser inclòs a la comunitat” de la persona amb discapacitat. Treballem sota les premisses marcades per la “Llei d’Igualtat, No Discriminació i Accessibilitat Universal” (LIONDAU)

El nostre model, també està alineat amb la promesa central i transformadora de l’Agenda 2030 de «No deixar a ningú enrere» i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

La promesa central i transformadora de l’Agenda 2030 de “No deixar ningú enrere” estableix clarament que:

“No deixar ningú enrere no sols implica arribar als més pobres dels pobres, sinó que també requereix combatre la discriminació i les creixents desigualtats dins i entre els països, i les seves causes fonamentals. No deixar ningú enrere ens obliga a centrar-nos en la discriminació i les desigualtats (sovint múltiples i interceptades) que soscaven l’entitat de les persones com a titulars de drets. Moltes de les barreres a les quals s’enfronten les persones per a accedir a serveis, recursos i igualtat d’oportunitats no són simplement accidents del destí o falta de disponibilitat de recursos, sinó el resultat de lleis, polítiques i pràctiques socials discriminatòries que deixen a grups particulars de persones cada vegada més enrere.” (UNSDG 2015)

Dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (a partir d’ara ODS), l’ODS 10 Reducció de les Desigualtats, estableix la necessitat de reduir les desigualtats entre països, però també dins d’aquests, garantint que ningú es quedi enrere. L’ODS 10 destaca que, malgrat “la protecció social s’ha estès significativament a tot el món, les persones amb discapacitat tenen fins a cinc vegades més probabilitats d’enfrontar-se a despeses de salut qualificades de catastròfiques.” (UN 2015).

Les fites 10.2 i 10.3 d’aquest ODS10 defensen la igualtat de drets i oportunitats per a les persones amb discapacitat i l’obligació dels estats i les societats de promoure i donar suport a polítiques, legislacions i mesures per a aconseguir-ho.

• • • 10.2 Per a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de l’edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o altra condició.

• • • 10.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat dels resultats, també eli­minant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislació, polítiques i mesures adequades a aquest efecte.

Per part seva, la Comissió Europea estableix que els estats membres han de dur a terme l’aplicació de reformes adequades dels sistemes de cura, introduint mesures que reforcin la transició dels serveis institucionals als serveis basats en la comunitat (desinstitucionalització), en virtut de l’estipulat per la “Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat” (CDPD ONU), la “Convenció sobre els drets dels infants ” (UNCDN) i la “Convenció Europea de Drets Humans”.

La Comissió Europea obre amb el següent paràgraf la secció sobre desinstitucionalització dins de les seves polítiques d’inclusió social, “Polítiques de Cohesió 2021-2027”:

“En tota la Unió Europea, centenars de milers de persones amb discapacitat, problemes mentals, persones majors o nens abandonats i vulnerables viuen en institucions residencials segregades. Aquestes institucions es van crear al principi per a facilitar cures, aliments i recer, però en l’actualitat s’ha demostrat que no poden garantir serveis centrats en la persona ni tampoc l’ajuda apropiada necessària per a propiciar una integració completa. La separació física de les comunitats i les famílies limita enormement la capacitat i el grau de preparació de les persones que resideixen o creixen en institucions per a participar de manera plena en la seva comunitat i en una societat més àmplia.” (Comissió Europea s/f)

La Comissió Europea estableix “L’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020” com el marc de treball a seguir pels estats i les organitzacions de la societat civil, per a permetre que les persones amb discapacitat puguin participar a la societat i garantir que exerceixin els seus drets fonamentals. L’Estratègia se centra en la supressió de barreres i identifica “vuit àmbits primordials d’actuació: accessibilitat, participació, igualtat, ocupació, educació i formació, protecció social, sanitat i acció exterior.” (Comissió Europea 2010)

El Moviment de Vida Independent es va iniciar l’any 1962, quan la Universitat de Berkeley als Estats Units, va acceptar per primera vegada un estudiant amb discapacitat, el seu nom era Ed Roberts. Ed Roberts aviat es va convertir en un important activista i militant pels drets civils de les persones amb discapacitat. Es va crear una gran comunitat d’activistes per la vida independent, els qui van inaugurar, entre altres coses, el primer Centre per la Vida Independent (CIL, per les seves sigles en anglès) a la Universitat de Berkeley.

Des dels nostres inicis hem fet nostre el missatge darrere del Moviment de Vida Independent “No hi ha persones discapacitades, hi ha societats discapacitades.”

El projecte global de la Fundació Junts Autisme s’alinea amb tots els compromisos, recomanacions i obligacions estipulades pels Organismes Internacionals, Convencions i Estratègies a dalt esmentats. Hem desenvolupat i dissenyat un projecte holístic que contribueix a la consecució d’aquests objectius internacionals i europeus, i comptem, per tant, amb el suport d’aquest marc de treball per a dur-lo a terme.

Especialment el “Projecte EVI” i el “Projecte Vivim Junts”, contemplen el principi de defensa d’igualtat d’oportunitats i drets de les persones amb discapacitat, se centren en la lluita contra la desigualtat en la realització dels drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Treballen des dels 8 àmbits primordials d’actuació recomanats per la Comissió Europea: accessibilitat, participació, igualtat, ocupació, educació i formació, protecció social, sanitat i acció exterior, a través de tots els seus programes i activitats dirigits a aconseguir que els 8 s’incorporin a la vida de la persona amb TEA i grans necessitats de suport.