Preguntes freqüents

TEA són les sigles de Trastorn de l’Espectre Autista. Parlem d’espectre, perquè hi ha una gran diversitat d’alteracions que ens fa difícil una classificació, ja que inclou diversos tipus de trastorns, però tots lligats amb el neurodesenvolupament. L’autisme genera dificultats en la comunicació, fan que la percepció sensorial estigui alterada i que persisteixi en alguna temàtica concreta.

Això fa que les persones amb TEA es relacionin i interaccionin de manera diferent. Les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) tenen dificultats importants per comunicar-se i per interaccionar amb els altres, encara que vulguin fer-ho. Amb aquest denominador comú, sovint presenten interessos o comportaments restringits, estereotipats i repetitius, que varien molt en funció de cadascú. També són ben diversos el grau de capacitat intel·lectual o lingüística.

Símptomes principals de l’autisme

• Dificultats amb el llenguatge
• Dèficits socials
• Comportaments repetitius

Problemes neurològics associats:

• Dèficit del somni
• Estat d’ànim
• Ansietat
• Hiperactivitat
• Atenció
• Convulsions

Problemes sistèmics associats:

• Trastorns digestius
• Disfuncions per ansietat

Símptomes relacionats:

• Trastorn de la son
• Trastorn del comportament
• Trastorn de l’ansietat
• OCD (Desordre obsessiu-compulsiu)
• ADHD

Les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) tenen dificultats importants per comunicar-se i per interaccionar amb els altres, encara que vulguin fer-ho. Amb aquest denominador comú, sovint presenten interessos o comportaments restringits, estereotipats i repetitius, que varien molt en funció de cadascú. També són ben diversos el grau de capacitat intel·lectual o lingüística. Tot plegat és a causa de problemes en el desenvolupament neurològic que no tenen un origen clar.

Els símptomes són allò que percebem quan ens n’adonem que passa alguna cosa amb la persona amb autisme. L’evolució d’aquestes particularitats dependrà d’una sèrie de factors, el més important, és que a la persona se la diagnostiqui el més aviat possible i es pugui començar a treballar amb ella a edats primerenques.

A partir d’aquí, cada persona amb autisme és diferent, per tant la seva evolució serà diferent. Cal treballar molt i fer-ho de manera integral, en totes les àrees de la vida de la persona (centre on fa teràpia, escola, casa…).

L’autisme és presenta al llarg de tota la vida una persona neix amb autisme, les primeres manifestacions poden ser perceptibles entre els 12 i 18 mesos de vida d’un infant

L’autisme es considera un trastorn d’origen biològic, per tant mai té a veure amb una mala criança. 

Per tant, hi ha una sèrie de FACTORS GENÉTICS que hem de tenir en compte, combinats amb els factors ambientals.

El factor de risc més important per al TEA és tenir un o més familiars amb TEA. El risc de tenir un altre fill amb TEA està entorn del 20%, entre 10 i 20 vegades més que en la població general. Aquesta probabilitat augmenta més si hi ha un germà afectat per TEA (fins al 50%). En el cas de bessons, probabilitats d’entre 60% i 90%.

Factors ambientals que afavoreixen l’aparició d’autisme

• Edat avançada dels pares en el moment de la concepció.
• Malalties de la mare durant l’embaràs
• Prematuritat extrema amb molt baix pes en néixer.
• Dificultats durant el part
• Tractament per a l’epilèpsia
• Exposició a alts nivells de pesticides i de contaminació de l’aire per a persones embarassades.

*Les vacunes s’han descartat com a factor de risc.

Malauradament, no hi ha proves mèdiques específiques: observació i valoració de conducta

És fonamental que, en detectar els primers símptomes, es realitzi una correcta impressió diagnòstica amb professionals i eines adients. En aquest procés, es fa una anàlisi completa que inclou:

1. Història clínica dels pares
2. Diagnòstic específic de l’infant
3. Devolució: orientació de les intervencions més adients segons el perfil de fortaleses i dificultats individuals.

Descobreix com es realitza a Junts Autisme el procés d’impressió diagnòstica

No, l’autisme com no és una malaltia no té un tractament farmacològic. Els professionals de la Salut sovint usen medicaments per tractar una conducta específica, com ara reduir les lesions autoinfligides o per l’agressió.

Minimitzar un símptoma perquè deixi de ser un problema permet a una persona amb autisme concentrar-se en altres coses, com l’aprenentatge i la comunicació. Els estudis demostren que els medicaments són més efectius quan es combinen amb teràpies conductuals.

Hi ha factors genètics dins l’autisme, cosa que explica per exemple, que hi hagi 4 vegades més de nens que de nenes amb TEA. Tot i que no s’ha trobat una causa genètica directa sí que sap que tenir familiars amb TEA n’augmenta la probabilitat, cosa que implica factors hereditaris. També els factors ambientals estan vinculats al TEA com a elements que afavoreix els trets autistes (exposició a substàncies químiques per exemple)

No hi ha un tractament específic. Hi ha diferents tècniques psicoeducatives, comprovades científicament, que ajuden a la persona amb autisme en el seu dia a dia. Gràcies a aquestes tècniques, la persona amb autisme pren consciència del seu entorn, pot estructurar-se el seu dia, pot aprendre a parlar, pot aprendre a expressar-se.

Cal tenir en compte que cada persona amb autisme és diferent i, per tant, la intervenció haurà de ser personalitzada, específica i especialitzada en autisme. Cal fugir de les falses promeses que ofereixen algunes pseudociències sobre l’existència de fàrmacs o substàncies que “guareixen” l’autisme.

Si bé és veritat que hi ha fàrmacs que ajuden a regular algunes comorbiditats associades a l’autisme i que poden fer que la persona amb autisme estigui millor, l’autisme no es guareix i, per tant, no hi ha CAP tractament farmacològic que ho faci.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 160 nens té algun trastorn de l’espectre autista. Aquesta proporció va en augment i segur que tots tenim algú amb aquesta condició a prop.

Les persones amb autisme poden ser:

• Pensadors visuals: els hi costa més entendre el llenguatge que les imatges, i es fixen en detalls que passen desapercebuts a persones com tu. Els hi agrada més bé que els hi mostris les coses que no pas que les hi expliquis. Els pictogrames o imatges són un bon recurs.
• Pensadors concrets: interpreten el llenguatge literalment. Tingues-ho en compte perquè et puguin entendre bé.
• Pensadors reposats: dóna’ls-hi temps per respondre’t, perquè si no es poden despistar o bloquejar.

Ho explica una persona amb autisme: “per la meva manera de comunicar-me, no comprenc les normes socials. Però, si sóc socialment incorrecte, no és amb mala intenció. Per tant, és millor que em diguis com aniria bé que fes les coses, que no pas que me les prohibeixis o m’aturis. Perquè em costa entendre les mentides, les bromes, la doble intenció, o la violència gratuïta. Procura fer servir un llenguatge senzill, sense simbolismes. Perquè accepto la gent tal com és, encara que siguin diferents que jo, sense intentar canviar res. Perquè, en sentir que no se m’entén, em frustro amb facilitat.

Imagina’t que no entenguessis moltes coses que passen al teu voltant. No t’enfadaries com jo? Procura identificar què desencadena el meu nerviosisme, que a mi no em fa sentir bé. Estar amb altres persones, encara que els sembli que actuo de manera estranya. No m’agrada estar sol. Com a totes les persones, m’agrada tenir companyia. Hi ha coses concretes que m’agraden molt, i no pararia de fer-les mai. Solen ser coses diferents de les que agraden a altres persones amb autisme. Estimo la meva família i els meus amics.”

Depèn de cada persona. Un dels objectius de la nostra fundació és ajudar que les persones amb autisme tinguin les màximes capacitats per poder ser autònoms, però com que això en molts casos no és possible, necessitaran altres que els ajudin. La inclusió de les persones amb autisme (en la vida laboral, personal, familiar…) implica potenciar allò que són capaços de fer i ajudar-los en aquelles coses en què necessiten ajuda.

Tres paraules clau: Paciència, paciència i paciència. Esforça’t per considerar el seu autisme com una capacitat diferent, no pas com una discapacitat. Recorda que senten les mateixes coses que tu, malgrat que les expressin de manera diferent. Sigues el seu defensor, el seu amic, i arribarem lluny.

No. No és una malaltia, és una condició i per tant, no “es cura”.